divendres, 18 de gener de 2013

14/02 CPQS 4.6 Papa Topo

El mític segell d’indie-pop Elefant Records es va decidir a fixar els mallorquins Papa Topo el 2009 després de comprovar l’èxit de “Oso Panda” o  “Lo que nos gusta del verano es poder tomar helado”, que van resultar tot un fenomen a myspace. Amb una joventut insultant, el grup liderat per Adrià Arbona, ha esdevingut una proposta sòlida i de qualitat que aquest any ha viscut d'una banda la publicació del mini-LP Rotación y traslación (Elefant Records) i de l’altra un canvi de formació, ja que el passat setembre la Paulita anunciava que deixava el grup.
Així doncs, el proper 14 de febrer tindrem la possibilitat de veure la nova formació de Papa Topo i gaudir en directe de les noves composicions de l'Adrià, que a més ha fet uns arranjaments espectaculars. Aquest mini-LP és una joia per assaborir de principi a final amb cançons pop enormes, amb incursions al soul o a la bossa, i ple de referències i homenatges.
Pels qui enyorem grups essencials com La Buena Vida o Le Mans, i pels amants del pop espanyol en general, aquest concert és una cita ineludible. Us hi esperem!

diumenge, 13 de gener de 2013

10/01 CPQS 4.5 The Free Fall Band (Crònica)

Primera data de l'any i èxit total, tant de participació, unes 150 persones, com de qualitat musical. I es que The Free Fall Band, tot i la seva joventut, tenen tot el que es pot demanar d'una banda: personalitat, proximitat amb el públic, maduresa (si, extrany oi?), i el que és més important, bones cançons.
Aquests quatre nois, sense proposar-s'ho, han trencat amb la tendència actual de cantar en català, amb una naturalitat que ens deixa bocabadats, i es que si ningú ens avisés que es diuen Jan, Marc, Miquel i Xavier, amb cognoms tant anglosaxons com Bosch, Salicrú, Coll i Armiñana respectivament, i que són de Mataró, creuriem a cegues que són la nova sensació de la revista especialitzada anglesa de torn.
El concert que van oferir el passat dijous al CCUrgell va començar amb dos temes que no apareixen al seu àlbum de debut, She Feels Like Magic, que podeu escoltar i descarregar-vos aquí, formant part d'una demo del 2010, i Mind the Gap. A partir d'aquest moment i ja amb la mida presa a l'escenari i al propi públic, una darrera l'altra van anar sonant totes les composicions del seu fantàstic "Elephants Never Forget", publicat aquest passat octubre de la mà de LAV Records i Buenritmo.
Cançons com la que tanca i obre el disc, Electric Virgin Mary i Zombies respectivament, o les rítmiques Knickers, Getting Old o Right Foot van sonar espectaculars amb un auditori que va gaudir en tot moment.  Cal dir també a favor del directe, que es va notar molt la participació d'en Marc Botey, encarregat de la guitarra i el banjo, que va donar més cos a les composicions.
Amb Miqui's Two Nostalgic Punk Songs i Contemporary Love van baixar les revolucions, alhora que van tenir un record per l'imprescindible Jonathan Richman, del qual se'n declaren fans (i no és per menys). Tot seguit posaven el punt final al repàs del seu disc de debut interpretant Hatcheplayà i When The Apple Tree, donant pas als agraïments, presentació de la banda, i oferint encara dos temes inèdits més, Peggy Sue i Oh, What An Awkward Day Christmas Day Is, que posaven punt i final a una de les millors actuacions que hem pogut disfrutar a l'auditori del CCUrgell.
Els que no vàreu tenir l'oportunitat de venir, els podreu veure el proper divendres 25 de gener a la [2] d'Apolo. Els que hi vàreu ser, moltes gràcies i fins el mes que ve!